Que el 2010 sigui un any profitós

Us desitjo un bon Nadal
i un pròsper 2010

Treball i salut per tothom

Una bona amiga m’ha portat aquesta carta que vaig fer de petit als Reis Mags d’Orient. La lletra és del meu avi (la signatura meva), que em va ajudar a escriure-la. Aquesta circumstància fa que sigui un record doblement entranyable. El que més recordo de quan era un nen i arribaven aquestes dates era la il·lusió: estar a prop de la família i esperar que els Reis es tinguessin en compte que havia estat bons i em portessin el que els demanava.

Ara m’he fet gran, però la il·lusió perdura. El Nadal continuen sent dies d’estar a prop de la família i els amics, de repassar el que hem fet durant l’any que finalitza i de demanar que es facin realitat els nostres somnis. En definitiva, són dates per tornar a ser una mica infants.

Per això, vull recordar als Reis d’Orient que m’he esforçat perquè Castellar sigui una vila acollidora on tothom hi estigui a gust. És cert que segurament no sempre he encertat amb totes les decisions, però totes han estat preses amb la voluntat d’ajudar als meus conciutadans i millorar la qualitat de vida a la nostra vila. Pel 2010 m’agradaria demanar treball i salut per tots els castellarencs i castellarenques. Que el 2010 sigui un any de pau i prosperitat.

Jordi Solé Tura

Ha mort Jordi Solé Tura. Aquesta és una d’aquestes morts que t’arriben i que sents directament en el teu cor. Malgrat que des de l’any 2004, quan va ser diagnosticat d’Alzheimer, estava retirat de la vida pública, sempre he tingut molt present la seva figura. Ha estat una persona honesta, coherent, amb un gran coratge polític i, al mateix temps, amb una gran bondat personal. En definitiva, ha estat una d’aquestes persones que deixen empenta.

Solé Tura es conegut com un dels pares de la Constitució que ara celebra el seu 31 aniversari i de l’Estatut de Sau. Advocat polític i professor universitari, el seu bagatge polític és impressionant: va estar afiliat a Bandera Roja i al Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). Va ser detingut i empresonat sis mesos a la Model de Barcelona i va viure exiliat a França i Romania. Amb la instauració de la democràcia va ser diputat al Congrés pel PSUC (1977-1982) i amb el PSOE des del 1989. Com ja he dit, va integrar la comissió redactora de la Constitució espanyola del 1978, representat en el Partit Comunista, juntament amb sis polítics, com Gregorio Peces-Barba (PSOE); Manuel Fraga (Aliança Popular); Miquel Roca Junyent (CiU), i Gabriel Cisneros, Miguel Herrero i José Pedro Pérez Llorca (UCD). El 1986 es va afiliar al PSC-PSOE. En les eleccions autonòmiques catalanes del 1988 es va presentar com a independent a la candidatura socialista. Amb el PSC va tornar a ocupar escó al Congrés a partir del 1989 i després al Senat amb l'Entesa. El militant socialista va ser ministre de Cultura (1991-1993), en el sisè Govern de Felipe González.

A la fotografia que he escollit podeu veure com l’expresident de la Generalitat, Pasqual Maragall l’abraça durant la presentació del documental “Bucarest, la memòria Perduda”, obra del seu fill Albert inspirada en la malaltia d’Alzheimer. Resulta curiós com aquesta malaltia, caracteritzada per la pèrdua de la memòria, ha afectat a tres dels grans polítics de la democràcia: Adolfo Suárez, que va fer la transició; Solé Tura, que va fer la Constitució, i Pasqual Maragall, que va fer l’Estatut.

El millor homenatge que podem fer a Jordi Solé Tura és, precisament, aconseguir que la seva memòria no es perdi i es mantingui viva per les properes generacions.

Ja tinc parella lingüística

Ja tinc parella lingüística. Es diu Pilar Noboa i fa un any i mig que viu a Castellar, concretament al Balcó. És equatoriana però fa nou anys que resideix a Espanya. Espero poder fer una bona amistat amb la Pilar i ajudar-la a guanyar fluïdesa parlant el català.

La llengua és una eina molt important per a la integració de les persones nouvingudes. Amb aquesta iniciativa tots hi sortim guanyant: la Pilar perquè l’ajudarà a llançar-se a parlar el català i això li obrirà nous horitzons socials i laborals; a mi perquè les seves experiències m’enriquiran i m’ajudaran a comprendre millor els problemes de les persones que emigren al nostre país.

Es tracta d’una iniciativa que pot donar molt bons resultats amb poc esforç. Solament cal dedicar una hora a la setmana durant deu setmanes per parlar de forma relaxada i distesa. No cal tenir cap mena de titulació, simplement parlar habitualment en català i ser major d’edat.

A Castellar, en aquesta edició del programa del Voluntariat per la Llengua, s’han format 18 parelles lingüístiques, de les quals 14 participen per primera vegada. Tot un èxit pel qual hem felicitar al Servei de Català de la nostra vila.

La violència contra les dones, un problema de tots i totes

La violència de gènere no és un problema que només afecta les dones. És un problema social que afecta tots i totes i que atempta contra els drets fonamentals de la persona. La violència contra les dones suposa un veritable obstacle per al desenvolupament d’una societat plena, lliure i democràtica. No respecta edats, ni classes socials, ni nivells d’educació, ni procedències geogràfiques ni culturals.

Malauradament a Castellar també existeixen dones víctimes de la violència masclista. I com que no podem tancar els ulls a aquesta realitat, hem de treballar per protegir i donar suport a les víctimes i als seus fills.

Però no ens podem limitar a l’atenció dels casos. Si volem eradicar el problema de la violència de gènere hem d’avançar cap a la sensibilització i la prevenció. Hem de treballar per un canvi d’orientació en els valors basats en la igualtat d’oportunitats entre homes i dones i en una cultura no violenta des de la família, des de les escoles i els instituts, des dels mitjans de comunicació, des de la política municipal, des de tots els àmbits socials de Castellar.

Amb aquest objectiu la Regidoria d’Igualtat ha editat la guia Com actuar davant la violència de gènere amb la col·laboració de tots els professionals que atenen a la dona. M’agradaria que aquesta guia deixés de ser útil molt aviat per la senzilla raó de que la violència de gènere hagués estat eradicada. Mentrestant, espero que ajudi les víctimes a superar la seva situació.

Uns pressupostos elaborats tocant de peus a terra

El pressupost municipals per l’any 2010 que acabem d’aprovar descansa sobre dos principis bàsics: austeritat en la despesa i eficiència en els serveis i la inversió. A més, hem pres la decisió de no gravar més les rendes familiars, es a dir, de congelar els impostos i taxes municipals. Hem elaborat uns pressupostos tocant amb els peus a terra.
La voluntat de no augmentar la pressió fiscal i, a la vegada, el compromís de mantenir el llistó alt en la prestació de serveis ens obliguen a aplicar el màxim rigor en els comptes. El proper any disposarem de poc menys de 27 milions d’euros per fer funcionar Castellar, es a dir, un 4,85% menys que l’any 2009. Com qualsevol empresa o família, una disminució en els ingressos ens obliga a exercir un major control en la despesa i a assumir determinades renúncies per tal de destinar els recursos de que disposem a les àrees més marcadament socials i de servei a les persones.
Les nostres prioritats estan clares, centrarem els nostres esforços en les àrees de Promoció Econòmica i Ocupació, Benestar Social, Gent Gran i Educació; mentre que els recursos destinats a comunicació i festes locals tindran una rebaixa del 19%. També destinarem el 20% del Fons d’Inversió Estatal a programes socials.
Davant una situació excepcional com l’actual és important que tots donem exemple de contenció. Així, per segon any consecutiu hem decidit congelar el sou dels regidors i, per primera vegada, reduir un 20% les aportacions als grups municipals.
Per altra banda, es revisaran tots i cada un dels serveis que presta l’Ajuntament, ja sigui de forma directa o a través de concessions, per tal de garantir la màxima eficiència al menor cost. Hem revisat la neteja d’equipaments municipals i els serveis de telefonia i hem obtingut importants estalvis i en aquests moments estem treballant en els serveis de neteja de la via pública i de manteniment de l’enllumenat.
Sé que moltes famílies ho estat passat malament a la nostra vila i, com ja he dit, no augmentarem la pressió fiscal. Això no ens impedirà mantenir una política de redistribució amb l’aplicació de noves bonificacions a les persones més vulnerables socialment, als emprenedors que posin en marxa noves activitats i als ciutadans amb major conscienciació mediambiental.

Podeu llegir la notícia a El Punt:
http://www.elpunt.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/105761-castellar-ajusta-el-pressupost-del-2010-a-causa-de-la-congelacio-dels-impostos.html

Dia d’enyorances

Des del Club Bàsquet Castellar m’envien aquesta foto de ja fa alguns anys, quan formava part de l’equip que aleshores es deia Centre Parroquial Castellar. Ha estat tot un detall que m’ha fet recordar una bona etapa de la meva vida. Diuen que sóc millor persona que jugador de bàsquet, però la veritat és que això no deu ser massa difícil. Molts nens de la meva generació vam passar per l’escola de bàsquet, tot i que llavors no teníem el pavelló de Puigverd... M’ha vingut al cap aquella dita catalana que diu: “Déu ens lliuri del dia de les enyorances”. Bé, em limitaré a deixar-vos amb la foto.

Amazònia, masato o petroli

Els amics de la Lliga dels Drets dels Pobles m’han fet arribar una invitació per l’estrena del documental Amazònia, masato o petroli. El masato és una beguda pròpia dels pobles indígenes de la selva amazònica del Perú feta a base de iuca bullida. Simbolitza la unió dels pobles amazònics i la seva simbiosi amb la natura. En contrast, l’explotació d’hidrocarburs amenaça a contaminar l’aigua, destruir la selva i, en conseqüència, liquidar les comunitats indígenes i camperoles que viuen d’aquests recursos.

El 72% de la selva peruana, on viuen més de 400.000 indígenes de 55 pobles diferents, està amenaçada per l’explotació de petroli i gas. Malmetre l’Amazònia no solament suposa acabar amb una de les biodiversitats més riques del nostre planeta si no cometre un genocidi en tota regla.

Durant les meves vacances d’estiu he tingut el privilegi de visitar alguns indrets de l’Amazònia peruana on la Regidoria de Cooperació està subvencionant programes de desenvolupament (ja ho explicava el passat setembre en aquest bloc). Segurament aquesta és la raó per la qual sento tan proper el problema i faig meves les reivindicacions que s’exposen al documental.

Des de fa alguns temps els indígenes s’estan mobilitzant contra la privatització de la selva. Aquest és el tema del documental, dirigit per Josep Ramon Giménez i produït per la Lliga dels Drets dels Pobles. Si hi esteu interessats, la cita és el proper dijous 12 de novembre al cinema Casablancas-Kaplan de Barcelona (Passeig de Gràcia, 15). Per anar obrint boca, podeu mirar un tràiler del documental:

Fes clic per veure el tràiler d'Amazònia, masato o petroli

Formar en democràcia

És important educar als infants en els valors democràtics si volem aconseguir una ciutadania més compromesa i solidària. Aquesta és una tasca que correspon a la pròpia família, a l’escola i, naturalment, als ajuntaments. Perquè els infants visquin i interioritzin plenament la democràcia cal que exercitin els valors democràtics, que tinguin capacitat de participar i decidir.

Acabem de tancar una nova experiència participativa amb els infants de Castellar del Vallès, els infants d’entre 3 i 12 anys de la Plaça Europa i Can Carner han escollit els jocs infantils que s’instal·laran a aquestes dues zones de la vila. Una experiència similar ja va tenir lloc l’any 2008 quan els infants de Castellar van poder escollir el mobiliari de la Plaça Major. El balanç de totes tres experiències ha estat molt positiu, especialment per la resposta important que ha tingut.

El més rellevant de tot és que els infants han pogut expressar la seva opinió i aquesta ha estat escoltada i tinguda en compte. No faltarà qui pensi que es tracta d’una pèrdua de temps i que l’Ajuntament hauria d’enfocar els seus esforços a assumptes de major transcendència. Penso que estan equivocats i que, en tot cas, se’ns hauria d’acusar de deixar sovint en un segon pla la participació social i democràtica dels infants.

Si volem tenir ciutadans capaços d’implicar-se en els afers públics, de preocupar-se pel bé comú i de participar en la construcció d’una societat cada vegada més justa, hem de formar les noves generacions en els valors democràtics. La millor manera de fer-ho és permetent als infants exercir la democràcia.

Per tot el que he dit, vull agrair a tots els infants que han participat en l’elecció dels jocs la seva contribució a fer un poble millor. Felicitats!

Velocitat i seguretat viària

Hem tingut el privilegi que Ole Thorson, un dels grans gurús de la seguretat viària, participés en la darrera reunió de la Taula de Mobilitat de la nostra vila. Thorson va venir per explicar el Pla de Seguretat Viària que estem elaborant i que es completarà amb el Pla de Mobilitat Urbana. L’objectiu és fer més amables, còmodes i, sobretot, segurs els carrers de Castellar.

Hi ha una dada de la intervenció de Thorson que m’ha quedat gravada: en un atropellament on el vehicle circula a 50 quilòmetres/hora la probabilitat que el vianant mori és del 50%; si reduïm la velocitat a 30 quilòmetres/hora, la probabilitat de mort es redueix al 5%.

L’Ajuntament pot aplicar diverses mesures per reduir els accidents des del municipi i l’objectiu del Pla de Seguretat Viària és dir-nos quines són les més adients. És obvi, no obstant, que una de les causes més directes dels accidents és l’excessiva velocitat. Per fer front a aquest problema podem millorar la senyalització, establir zones on el vianant tingui preferència, instal·lar obstacles a la via pública, fer campanyes de sensibilització i, quan tot això no és suficient, detectar i multar als infractors.

De vegades no som conscients del perill que suposa conduir a velocitats inadequades i ens indignem amb la policia quan ens para i ens multa. Per exemple, un increment de la velocitat d’un quilòmetre per hora està associat a un increment del 3% del risc de patir un accident amb ferits. Sovint els conductors no ens adonem que excedir uns quilòmetres el límit de velocitat pot ser la diferència entre la vida i la mort.

Entrevista a Ràdio Sabadell

El passat 20 d’octubre vaig ser entrevistat al programa “Tarda de Música” de Ràdio Sabadell. Amb en Manolo Garrido, conductor del programa, vam parlar de música, de política i d’alguns problemes que ocupen i preocupen a Castellar del Vallès: l’atur, les comunicacions o la manca d’habitatges per als joves. Si algú està interessat a escoltar l’entrevista, por clicar en aquest enllaç:

http://tardaderadio.blogspot.com/2009/10/castellar-del-valles.html

En marxa l’ampliació del CAP

L’Ajuntament és l’administració més propera a la ciutadania. Aquesta circumstància dóna moltes satisfaccions perquè et permet viure la transformació que experimenta el teu poble o ciutat i et sents partícip d’aquest procés.

Però també té els seus inconvenients ja que moltes vegades et veus obligat a assumir competències que no et pertoquen. Les persones que estem al capdavant de l’administració local percebem de primera mà les necessitats dels nostres veïns i ens resulta impossible ignorar-les.

Un exemple molt clar és la sanitat, que és competència de la Generalitat de Catalunya. És evident que el Centre d’Assistència Primària (CAP) de Castellar del Vallès, deu anys desprès de la seva construcció, és molt insuficient per prestar el servei que necessita la nostra població. No obstant, el Servei Català de la Salut, organisme a qui correspon fer la inversió necessària, o bé no disposa dels recursos necessaris, o bé té altres prioritats.

Segurament podríem limitar-nos a donar les culpes a l’ICS i rentar-nos les mans, però faríem un mal servei als nostres conciutadans i conciutadanes. Així que, tot i no ser competència municipal, hem optat per ser pràctics i encarregar la redacció d’un projecte d’ampliació i reforma del CAP amb l’objectiu de redimensionar l’equipament de manera que tingui capacitat per donar servei a una població de 30.000 habitants.

La realització d’aquest projecte ens permetrà signar un conveni amb el Servei Català de la Salut que establirà el calendari i el finançament definitiu de l’obra. En total, la Generalitat destinarà uns 400.000 euros a l’ampliació. Si tot funciona com està previst, les obres començaran el proper any.

Fer front a la crisi també és responsabilitat nostra

Més d’un centenar d’empreses de la nostra vila i de la resta de la comarca van participar la passada setmana en la primera jornada de cooperació empresarial de Castellar del Vallès. Durant tot un matí, empresaris, comerciants i professionals van tenir l’oportunitat d’ampliar la xarxa de contactes i les possibilitats de negoci.

Com vaig dir durant la inauguració de l’acte, no existeixen formules màgiques per sortir de la crisi. Sóc conscient que estem davant una crisi internacional i que, si des de l’Estat és difícil fer-li front, des de l’Administració local és pràcticament impossible. Això no significa que haguem de restar amb els braços creuats.

Cada dia parlo amb empresaris que han hagut d’acomiadar treballadors, molts del quals eren amics seus, o tancar la seva empresa. També parlo amb moltes persones que s’han quedat sense feina i que les passen magres per arribar a finals de mes. Personalment m’està resultant molt dolorosa tota aquesta experiència.

Potser des de l’Administració local no disposem de la solució a la crisi, però em resisteixo a fer d’espectador. Crec que els ajuntaments sí que disposem d’eines per ajudar les nostres empreses i els ciutadans i a dinamitzar el teixit empresarial i comercial del municipi.

Una bona mostra d’aquestes eines és el Getting Contacts organitzat la setmana passada per la Regidoria de Promoció Econòmica. Haurem d’esperar algun temps per comprovar si algun dels contactes que vam propiciar en aquesta trobada d’empresaris dóna el seu fruit, però si serveix perquè una sola empresa tiri endavant o, simplement, per la creació d’un sol lloc de treball, ja haurà valgut la pena.

Hem unificat la Plaça d’Europa

La Plaça d’Europa ha deixat d’estar dividida en dos, amb el perill que aquesta circumstància suposava per als seus usuaris. El tancament del carrer d’Espanya en el tram que travessa la plaça ha estat una decisió presa a instància del propi veïnat i fruit d’un procés participatiu.

El carrer d’Espanya havia esdevingut una via d’intensa utilització dels automobilistes que es dirigien des del carrer de Barcelona a la carretera de Sabadell. D’aquesta manera, s’estalviaven arribar fins a la ronda de Tolosa i haver de passar els seus semàfors.

Aquest ús semblava poc adequat per a un carrer partia una zona tan utilitzada com la Plaça d’Europa i disminuïa la possibilitat de joc dels infants. Sobretot, suposava un perill important pels més petits. El veïnat, format majoritàriament per famílies joves amb infants, ens havia demanat en nombroses ocasions el tancament d’aquest tram del carrer d’Espanya.

Per altra banda, sembla lògic que les entrades i sortides de la vila es facin a través de les rondes. Un dels problemes que platejava el tancament del carrer d’Espanya era que el trànsit es concentrés al carrer d’Alemanya. Per això hem decidit mantenir l’actual sentit ascendent del carrer Alemanya i reconduir el tràfic que es dirigeix cap a la carretera de Sabadell, millorant la freqüència de pas de l’accés a la ronda de Tolosa amb la instal·lació d’un nou semàfor de precaució groc. El vial central de la Plaça de l’Esperanto serà solament de sentit ascendent per evitar la temptació de girar a la dreta just abans d’arribar a la ronda. Tampoc es perdran aparcaments ja que els que s’eliminen al carrer d’Espanya, es guanyen amb escreix al carrer de l’Arbreda.

El tancament del carrer d’Espanya ha suposat l’inici de les actuacions acordades amb els veïns i veïnes durant els primers pressupostos participatius que s’han posat el marxa a Castellar. Aquests pressupostos, dotats amb 150.000 euros, permetran també la instal·lació de nous jocs infantils que seran triats pels mateixos infants de la plaça mitjançant una enquesta.

Podeu llegir la noticia a El Punt (http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/6-urbanisme/91824-lajuntament-de-castellar-vol-afavorir-que-les-rondes-siguin-la-sortida-natural.html)

Això també és participació

Fa dies que funciona, a la part alta del Parc de Colobrers, una zona d’esbarjo de gossos. Són uns 2.000 metres quadrats senyalitzats que hem dotat amb una font especial perquè els animals puguin beure, a més d’alguns dispensadors de bosses, papereres i bancs. En aquesta zona es permet que l’animal es mogui sense necessitat d’anar lligat. Això sí, el propietari haurà de vetllar perquè la seva mascota respecti les normes de convivència, evitar baralles i netejar el que el gos embruti.

La iniciativa va sorgir arrel d’un missatge que ens va fer arribar la Sílvia Anglès mitjançant el facebook. Explicava que un grup de propietaris de gossos es trobaven a la part alta del Parc de Colobrers amb les seves mascotes i demanava si l’Ajuntament podia fer alguna cosa. Vaig anar a visitar-los i em van explicar que l’únic que necessitaven eren uns cartells que delimitessin la zona i que arrangéssim la font.

Hem trigat una mica però ja disposem a Castellar d’una zona d’esbarjo de gossos. Dissabte passat, per donar a conèixer la nova instal·lació, va tenir lloc una exhibició del Club Agility Can Bages, que es van prestar a col·laborar de bon grat.

Per a algunes persones, crear una zona d’esbarjo de gossos pot semblar una qüestió menor, però crec que aquesta és una bona mostra de com qualsevol ciutadà pot participar activament en la millora del seu municipi.

Carta oberta als pares i mares de l'escola l'Immaculada

Benvolgut/da,

Ara fa aproximadament un any i mig des de l’Ajuntament de Castellar del Vallès vam iniciar un procés per actualitzar les bases de la Fundació de les Escoles Tolrà, formada per representants del bisbat i també, en menor mesura, per membres del consistori. Aquest ens és el propietari de dos edificis emblemàtics en la nostra vila, l’escola de la Immaculada i l’escola de Sant Feliu, des que Emili Carles Tolrà li va cedir aquests dos immobles que històricament han tingut un ús educatiu.

Creiem que era la nostra responsabilitat clarificar responsabilitats i compromisos, especialment per l’escola Immaculada, una institució amb solera a Castellar i que actualment té prop de 250 alumnes. Durant tots aquests mesos s’ha generat un debat important, intens, a voltes apassionat, que en algun moment ha transcendit a la llum pública, i en d’altres s’ha vist entelat per causes alienes i que han accentuat el deteriorament de l’edifici.

Però la gran virtut d’aquest procés és que més enllà de les posicions que s’han defensat, els punts de vista que s’han aportat i les lògiques tensions, ja siguin internes o externes, que hi ha hagut, tots teníem present que s’havia de buscar la fórmula per garantir el projecte educatiu de l’Immaculada, que l’avala una trajectòria centenària a la vila. Havíem de trobar entre tots una solució.

I aquesta finalment ha arribat.

Amb la signatura d’aquest conveni s’aconsegueix fixar un pla de manteniment estructural de l’escola que suposarà la consolidació i rehabilitació progressiva d’un edifici d’interès històric. I el que és més important s’ampliarà l’oferta educativa del centre pel curs vinent, iniciant la secundària obligatòria, l’ESO, una reivindicació dels pares i mares de l’Immaculada i que permetrà alhora descongestionar, ni que sigui una mica, els dos instituts de Castellar.

Tot això ha estat possible gràcies a l’esforç i paciència de la direcció de l’escola, Conxita Campos i la Conxita Oferil; dels representants del Bisbat, Salvador Cristau i Fidel Catalán; el mossèn de la Parròquia, Ramon Villarino; les germanes dominiques, Montserrat Font i Rosa Puigdueta, i també dels regidors de l’Ajuntament, Aleix Canalís i Antònia Pérez.

Menció a banda mereixen els dos representants de l’AMPA en tot aquest procés, el Toni Sánchez i el Ricard Abat, que han demostrat saber encarar un difícil negociació sense prejudicis i amb amplitud de mires.

Quan cap de nosaltres estigui en el nostre càrrec, ja sigui a l’AMPA, al bisbat, a la congregació o al consistori, hi haurà nens i nenes de Castellar que podran continuar beneficiant-se del que un dia, asseguts al voltant d’una taula, vam acordar amb generositat.

Ignasi Giménez Renom
Alcalde de Castellar del Vallès

Fes-te voluntari per la llengua

La llengua és una eina bàsica d’integració, però al mateix temps pot ser una barrera. Per això és tan important facilitar l’aprenentatge del català a les persones que han vingut a viure a Catalunya o que no han tingut l’oportunitat d’aprendre correctament la nostra llengua.

El programa “Voluntariat per la llengua” és una de les iniciatives més interessants per animar a les persones amb coneixements bàsics de català a parlar-lo. Pels qui no ho sàpiguen, es tracta d’un programa que promou el voluntariat lingüístic, de forma que persones que parlen habitualment català destinen part del seu temps a conversar amb persones que volen agafar fluïdesa i perdre la vergonya. Gràcies a aquest programa molts ciutadans han adoptat el català com a primera llengua en les seves relacions socials. I ho han fet d’una manera natural, sense grans esforços.

Fa dos anys vaig ser voluntari per la llengua. Es tractava de fer una cosa tan senzilla com anar amb la Pilar a fer un cafè i fer petar la xerrada. Va ser una experiència molt enriquidora que recomano a tothom. Aquest any he decidit buscar temps i repetir l’experiència. Jo també serè voluntari per la llengua.

De vegades ens omplim la boca de grans discursos i ens oblidem que les coses poden ser tant senzilles com destinar una part del teu temps lliure a ajudar a la resta mentre t’ho passes bé i fas noves amistats.

Tot això ve al cas perquè el passat dilluns vaig firmar com alcalde de Castellar un acord de col·laboració amb el programa Voluntariat per la llengua. El proper mes de novembre està previst que comencin les trobades lingüístiques de les parelles de Castellar i de la resta de poblacions que formen el Consorci de Normalització Lingüística de Sabadell.

Des d’aquí m’agradaria animar a tothom a participar en aquest programa. Ajudareu a d’altres persones i us ajudareu a vosaltres mateixos perquè viureu una experiència intensa i difícil d’oblidar.

Missió complerta

La reparació del mur de contenció de l’escola El Sol i la Lluna ja està pràcticament enllestida. De fet, les obres del propi edifici de l’escola ja es van poder reprendre aquest estiu. Per altra banda, la reforma de les dues pistes de tennis que es van fer malbé amb l’esllavissada del mur podrà començar la primera quinzena de novembre i estaran enllestides abans que finalitzi l’any.

Desprès de l’ensurt que vam tenir al mes d’abril, quan les pluges van fer caure el mur de contenció de l’escola El Sol i la Lluna i van amenaçar amb endarrerir les obres de construcció del centre, les coses tornen a la normalitat. Ho vaig poder comprovar el passat dimarts sobre el terreny.

La nova escola, si no tenim cap nou ensurt, estarà a punt per l’inici del curs escolar 2010-2011. Complir aquest compromís és una tasca que està requerint un gran esforç per part de tothom. S’ha actuat amb celeritat i decisió, però sense precipitacions, i ara podem gaudir de la satisfacció de la feina ben feta. Gràcies a tots els que heu fet possible aquesta realitat.

El dret a treballar

He començat la setmana visitant les instal·lacions que té el TEB (Taller Escola Barcelona) a la nostra vila. La raó de ser d’aquest grup cooperatiu és facilitar la integració social i laboral de joves i adults amb discapacitat psíquica. És una tasca lloable i difícil, i més en els moments de crisi que estem vivint, en què no podem oblidar que el treball és un dret fonamental que tenim totes les persones.

L’Ajuntament de Castellar col·labora amb el TEB des de fa algun temps. Sense anar més lluny, són als encarregats de distribuir L’Actual cada divendres per tota la vila. I ho fan de forma satisfactòria i professional.

He visitat el TEB atenent a una invitació que m’havien fet des de la mateixa cooperativa. Ho he fet acompanyat de les regidores Mercè Giménez, de Benestar Social, i Glòria Massagué, de Cooperació i Voluntariat, i dels regidors, Óscar Lomas, d’Economia i Règim Intern, i Joan Creus, d’Ocupació i Formació.

La seva presència no és casualitat perquè la labor que es fa al TEB té un vessant profundament social, de lluita per la integració d’una persones amb un risc important d’exclusió, i a la vegada amb un marcat caràcter laboral i econòmic, perquè el seu principal objectiu és formar-se per convertir-se en treballadors productius.

Castellar acull el Pol

El passat 12 de setembre vam celebrar l’acolliment civil del Pol. És la primera vegada que es fa una cerimònia d’aquestes característiques a Castellar, tot i que no és un acte pioner al nostre país.

Què és i què representa una cerimònia d’acolliment civil? Fins fa relativament poc, en el nostre àmbit cultural el baptisme ha estat el ritual rebut per la gran majoria dels infants acabats de néixer. La nostra societat, no obstant, s’ha anar transformant i molts pares i mares no religiosos, per coherència amb la seva manera de pensar, opten per no seguir cap ritual religiós. Fins i tot hi ha pares i mares religiosos que prefereixen no batejar els seus fills per no condicionar el seu futur. Aquestes famílies es poden trobar amb un cert buit a l’hora d’exterioritzar un fet tant joiós i esperançador com és portar un fill al món. Aquesta és bàsicament la raó de ser de les cerimònies d’acolliment civil, tot i que no són incompatibles amb la cerimònia religiosa.

Amb un acte d’acolliment civil donem la benvinguda a un nou ciutadà o ciutadana, amb els drets i les obligacions que això representa. Com a infant, el Pol té dret a créixer sa i feliç i a formar-se intel·lectualment en llibertat de consciència. Com a nou membre de la comunitat haurà d’assumir responsabilitats per a la pau, la cohesió i la prosperitat comunes.

Com podeu comprovar, estem parlant de coses molt serioses. Haver celebrat el primer acte d’acolliment civil a Castellar és una responsabilitat molt gran però, a la vegada, una enorme satisfacció