Rehabilitem els horts del Boà

La zona d’horta del Boà és propietat municipal des de l’any 1991. Fins aleshores havia estat de la veïna fàbrica Tolrà que cedia les parcel·les als seus treballadors a canvi d’una petita quota. De fet, la majoria dels actuals hortolans encara són extreballadors de la fàbrica tèxtil.

No és una zona massa coneguda i presenta un grau de deteriorament que li fa perdre atractiu, però és una zona que encara es pot recuperar des de el punt de vista paisatgístic. Feia temps que l’Ajuntament tenia pendent una actuació que rehabilités aquesta hectàrea i mitja de terreny.

Ara, gràcies al Fons Estatal per a l’Ocupació i la Sostenibilitat Local, podrem retirar les tanques, barraques i residus acumulats, reordenar el sector i eliminar les parcel·les situades en zona inundable. Farem un tancament perimetral únic amb diverses portes d’accés.

Dimarts vaig estar visitant la zona amb el regidor de Medi Ambient, Aleix Canalís, i vaig tenir l’oportunitat de xerrar amb diferents hortolans. Crec que amb aquesta actuació tots sortim guanyant: dignifiquem l’espai a la vegada que mantenim els drets adquirits de les persones que des de fa anys conreen aquestes terres.

Agraïment a Joan Rabal per la seva lluita per la llibertat

Durant la Guerra Civil i la posterior dictadura franquista milers de persones van patir les represàlies dels vencedors. En moltes ocasions van ser privats de llibertat sense judici ni causa. Una d’aquestes persones és Joan Rabal, veí de Castellar, que el passat mes de gener va rebre un homenatge per part de la Generalitat de Catalunya. Dimarts vaig voler compartir amb ell una estona i traslladar-li tota la solidaritat de la nostra vila, així com la meva personal.

Als seus noranta anys, Joan Rabal té molt bona memòria i em va estar explicant el seu periple per diferents presons espanyoles fins que va anar a parar a un batalló de treball al Marroc. El seu únic delicte va ser donar suport del Govern legalment constituït.

Van ser dos anys molt durs que, no obstant, no li van fer prendre el seu optimisme ni les seves ganes de gaudir de la vida que encara conserva plenament. Una de les coses que més m’ha impressionat d’ell és l’absència de rancúnia. Encara tenim moltes coses d’aprendre d’aquestes persones que van ser perseguits i van patir privació de llibertat per defensar la democràcia i la llibertat.

Mai podrem compensar a persones com Joan Rabal per les penalitat que van haver de superar per culpa d’un règim repressor, però penso que el mínim que podem fer és escoltar-los i no deixar que la seva memòria quedi en l’oblit.

Rehabilitació del pavelló Blume, saldem un deute històric

Durant els propers mesos invertirem més 330.000 euros en la reforma dels vestidors i serveis sanitaris del pavelló poliesportiu Joaquim Blume. El passat dilluns, acompanyat per la regidora d’Esports, Pepa Martínez, vaig tenir una reunió amb les entitats esportives implicades per explicar el projecte: Club Athlètic Castellar Futbol Sala, Club Hoquei Interior TEB Castellar, Club Futbol Sala Atlètic Almendra Castellar, Club Futbol Sala Castellar i Club de Patinatge Artístics Castellar del Vallès. Cal destacar la capacitat de col·laboració que han tingut totes les entitats.

L’actuació també preveu importants millores en les instal·lacions d’aigua, electricitat, calefacció i seguretat contra incendis. Aquesta reforma parcial del pavelló és un primer pas per la reforma integral, que anirem afrontant els propers anys en funció de les nostres possibilitats pressupostàries.

La reforma del pavelló Blume és una deute històric que teníem amb les entitats que fan servir aquesta instal·lació. Personalment, havia jugat a bàsquet quan era petit i ja aleshores patia deficiències evidents que, si més no parcialment, solucionarem els propers mesos. Sense anar més lluny, els vestidors no s’havien reformat des de la inauguració del pavelló, que data de l’any 1977.

La intenció és que les obres, que començaran el proper mes de maig, estiguin finalitzades al setembre. La seva realització ha estat possible gràcies al Fons Estatal per l’Ocupació i la Sostenibilitat Local. El nostre objectiu és que, tot i que els vestidors no es podran utilitzar, els clubs que fan servir regularment el pavelló puguin mantenir la seva activitat esportiva.

En línies generals, els treballs consistiran en enderrocar els actuals vestidors i construir uns de nous amb una nova distribució: el passadís central donarà accés a quatre vestidors, dos vestidors per àrbitres, dos serveis adaptats per a persones amb discapacitat, una infermeria, dos serveis públics i una habitació de neteja. Els dos serveis actuals s’eliminaran i s’habilitaran com a magatzem.

A més, les instal·lacions d’aigua, llum i calefacció s’adequaran a l’aplicació de criteris d’estalvi energètic. L’actuació es completarà amb un sistema de detecció i prevenció d’incendis i un nou sistema de megafonia.

Vine i Camina +60

Tot i el fred la nova sortida del cicles Vine i Camina +60 del passat dijous, organitzada per la regidoria de Gent Gran va ser tot un èxit amb una participació de més de 90 persones. Vaig tenir l’oportunitat de celebrar l’esmorzar de Dijous Gras a Can Juliana amb els participants.

Per aquells que encara no sàpiguen en que consisteix el cicle Vine i Camina +60, els diré que es tracta d'un seguit de caminades planeres, guiades i comentades, per conèixer l'entorn natural i cultural de Castellar del Vallès.

Totes les sortides tenen per objectiu promoure l'excursionisme, les relacions amb els altres i la natura. Per poder gaudir de l’excursió cal tenir més de 60 anys, i residir a Castellar del Vallès. Qui estigui interessat a realitzar la propera caminada, que tindrà lloc el proper 11 de març, pot adreçar-se a la regidoria de Gent Gran.

Podeu mirar les fotografies de la caminada a:

http://www.castellarvalles.cat/Descriptius/descriptiu_detall/_sqVDweuBhyZLlby3AIdoJ2r9Srnhox8KRAfoFjrqZ5M

L’Associació de Veïns del Nou Eixample

El teixit associatiu és un instrument bàsic en la cohesió social de qualsevol vila. Un bon teixit associatiu garanteix la generació de propostes i la participació dels ciutadans en els afers públics i això, contràriament al què pensen molts, suposa una ajuda important per als qui ens dediquem a la gestió pública. Sense interlocutors vàlids amb capacitat de fer propostes es fa molt difícil governar correctament un municipi. Aquesta declaració que sona tant solemne està motivada perquè l’altre dia vaig rebre el carnet de soci de l’Associació de Veïns del Nou Eixample.

Algunes persones poden arribar a pensar, equivocadament, que les associacions de veïns ja estan obsoletes. Certament, amb la consolidació de la democràcia i el progrés que hem experimentat en les darreres dècades, han hagut de canviar el seu rol, però són entitats absolutament vigents.

M’explico. Les associacions de veïns esclaten com a fenomen de gran rellevància social durant els anys 60 i 70, en ple franquisme. La seva raó principal era denunciar i demanar solucions a l’estat precari en què es trobaven molts barris, principalment de les grans ciutats. Les seves reivindicacions eren molt concretes: la construcció d’una escola o un ambulatori, la instal·lació d’un semàfor o un pas de vianants...

Amb la democràcia van aparèixer altres agents, com ara els partits polítics i els sindicats, i la reivindicació de serveis bàsics i d’objectius concrets va començar a perdre importància. El moviment veïnal, aleshores, va haver de canviar de rol per convertir-se en un dinamitzador del barri i un interlocutor amb l’Administració. Això és, precisament, el que vol ser la nova Associació de Veïns Nou Eixample.

L’Associació està en plena campanya per la captació de socis. Tenen les persones, el compromís, les idees i la il·lusió necessària per consolidar ràpidament el projecte. Des d’aquí i en qualitat d’alcalde i soci els desitjo un futur brillant i animo tots els veïns de la zona a incorporar-se activament al projecte.

El nou escenari demogràfic

Hem tancat les dades del padró municipal corresponents a l’any passat. Més enllà de l’interès estadístic que puguin tenir, aquestes dades són una eina molt útil pels gestors municipals, ja que ens mostren l’evolució de la població i ens permeten planificar quines seran les necessitats futures de serveis públics i equipaments municipals.

Per exemple, podem observar com s’està alentint el creixement de la població a la nostra vila. Si durant la darrera dècada Castellar havia crescut una mitjana d’unes 500 persones, els darrers dos anys el creixement ha estat de 290 i 171 persones, respectivament. De fet, el creixement de 2009 ha estat el més baix des de 1996.

Una altra dada a tenir en compte és que, per primera vegada en molts anys, el creixement natural (la diferencia entre naixements i defuncions) és més important que el creixement migratori (bàsicament altes i baixes per canvi de municipi), tot i que la xifra de naixements de 2009 és la més baixa dels darrers sis anys. També podem constatar gràcies al padró que Castellar és un dels municipis catalans amb menys població estrangera, 5,69% deu punts per sota de l’índex d’estrangers residents a Catalunya.

Un altra característica que ens permet descobrir el padró és que gaudim d’una població bastant jove en relació amb la mitjana catalana. El 23% de la població de Castellar té menys de 20 anys, mentre que a Catalunya, la mateixa franja d’edat suposa un 19,75% de la població. D’altra banda, un 29% té entre 20 i 39 anys, mentre que un 28% de població té entre 40 i 59 anys. Però tampoc ens podem oblidar que tenim un percentatge significatiu de persones d’entre 60 i 79 anys (13%) i que un 3% dels nostres conciutadans tenen 80 o més anys.

Una de les evidències de les dades del padró és que Castellar ha experimentat un canvi demogràfic amb creixements sensiblement més moderats que anys enrere que són fruit d’un creixement natural. Sembla que estem davant d’un nou escenari al qual haurem de saber adaptar la nostra política municipal.

Castellar en imatges

Ha aparegut a les llibreries el primer volum del llibre “Castellar en imatges. Recull fotogràfic de la vila i del seu entorn”, de Jordi Garròs. Es tracta de la col·lecció d’imatges antigues i modernes més extensa que mai s’hagi publicat sobre un poble a Catalunya. El mèrit d’aquesta aventura tant interessant és de l’Associació Cultural Cal Meima, que s’ha proposat editar 40 volums a raó de dos números per any.

En total, posaran al nostre abast més de 26.000 fotografies antigues i modernes que plasmen els canvis que s’han produït a Castellar del Vallès en els darrers anys. Cada una de les fotografies va acompanyada d’una breu explicació i la data de la seva realització.

Es tracta d’un document que permetrà a les noves generacions de castellarencs i castellarenques visualitzar gràficament les transformacions que ha experimentat la nostra vila. En aquests 40 volums està recollida la vida social, cultural, religiosa, política i econòmica de Castellar. Res ha quedat fora de l’objectiu d’en Jordi Garròs que ha fotografiat de forma sistemàtica tots els racons i fets remarcables de Castellar del Vallès i Sant Feliu del Racó,

Els inicis de l’obra cal situar-los en un encàrrec de l’Arxiu d’Història a Jordi Garrós. De forma paral·lela a la iniciativa de l’associació cultural Cal Meima, l’Ajuntament, gràcies a un acord amb Jordi Garrós, està catalogant i editant les seves fotografies amb l’objectiu de preservar aquest valuós document fotogràfic.

Podeu trobar aquesta obra a les llibreries de Castellar.

Castellar també és dels infants

“Ningú no pot representar els infants sense preocupar-se de consultar-los, escoltar-los i fer-los partícips de les decisions”, diu el psicopedagog Francesco Tonucci a “La ciutat dels infants”, la seva obra més coneguda. Com a alcalde de Castellar, tinc l’obligació i la vocació de representar a tots els ciutadans de la vila inclosos, naturalment, els infants. Moltes vegades ens oblidem dels més petits, o simplement pensem que son “poc madurs” per opinar i decidir. Ens equivoquem.

A Castellar tenim alguna experiència sobre la participació dels infants en la pressa de decisions. S’han fet tres processos participatius perquè els nens i nenes poguessin escollir els jocs infantils de la Plaça Major, la Plaça Europa i Can Carner. És evident que amb això no n’hi ha prou, que és necessari establir canal de participació dels infants en les decisions del nostre municipi. Amb aquesta voluntat hem posat en marxa el Consell d’Infants de Castellar del Vallès. Tal i com vaig dir als 18 representants dels nens de Castellar al nou Consell d’Infants, “l’Ajuntament té l’obligació d’estar al vostre servei”.

Cal que donem als infants el paper de protagonistes, concedir-los la paraula, permetre’ls que s’expressin i que diguin la seva. També és necessari que els adults aprenguem a escoltar-los, fem l’esforç d’entendre‘ls i tinguem la voluntat de prendre seriosament en consideració tot allò que diuen els nens i les nenes de la nostra vila.

El Consell d’Infants és també una eina d’aprenentatge: els nens que formen part d’aquest òrgan de representació i participació hauran d’aprendre a escoltar els seus companys i transmetre les seves propostes. És, en definitiva, una escola de democràcia.

És obvi que no podem delegar en els infants la responsabilitat dels projectes que, com és natural, haurà de recaure sobre persones que tinguin la titulació necessària. Però sí que podem demanar-los que, amb la col·laboració dels tècnics, projectin espais i estructures reals per a la vila.

Estic convençut que amb les aportacions que es faran des de el Consell d’Infants millorarem notablement Castellar del Vallès i que aquesta millora serà beneficiosa per a tothom.

Podeu conèixer l’activitat del Consell d’Infants en aquest site:
http://www.castellarvalles.cat/conselldinfants

Una vila per tothom

La millora de l’accessibilitat i l’eliminació de les barreres arquitectòniques a l’espai públic de Castellar del Vallès és una de les prioritats del Pla d’Acció Municipal del 2010. Enguany tenim previst invertit un total de 800.000 euros en la millora de la mobilitat del municipi. Es tracta d’una actuació plurianual que tindrà continuïtat els propers anys.

Els propers mesos posarem en marxa diversos paquets d’actuacions com ara l’adaptació dels guals i la renovació de voreres dels principals carrers de la vila, la creació de “Zones 30” a diversos carrers de l’Eixample Vell, la construcció de tres noves rotondes a la ronda de Tolosa i la millora de les entrades a les urbanitzacions. Dins aquests paquets està prevista l’adequació d’una rampa adaptada que facilitarà l’accés al tanatori des de l’aparcament.

Durant molt de temps, els cascs urbans han estat pensats i projectats únicament pensant en una sola tipologia de ciutadà: l’adult que es desplaça en cotxe per treballar o fer la seva activitat diària. Ara el que toca és, sense perdre de vista les necessitats d’aquests ciutadans, és fer que les nostres viles i ciutats esdevinguin en llocs de trobada i d’intercanvi. Així, un dels primers reptes que ens hem plantejat és connectar els diferents equipaments municipals amb itineraris a peu sense barreres arquitectòniques.

També volem introduir el concepte de “Zones 30”, que ja s’aplica amb èxit a altres poblacions catalanes. Es tracta d’una mesura de pacificació del trànsit que persegueix evitar que alguns conductors utilitzin alguns carrers de caràcter residencial com a vies de pas per anar més ràpid. D’aquesta manera es reforça la seguretat viària i es redueix el risc d’accidents.

Hem de repensar Castellar del Vallès tenint en compte les necessitats i els interessos dels col·lectiu de persones amb mobilitat reduïda, els nens i la gent gran; o simplement de les persones que els agrada passejar i caminar pels nostres carrers. Les actuacions que posarem en marxa aquest any són solament un inici i s’hauran d’anar completant durant els propers anys. El repte no és tant endegar i finalitzar un seguit d’obres en el termini previst, si no induir un canvi en la nostra forma de concebre i viure Castellar.

Per llegir la noticia que ha publicat El Punt sobre aquest tema, podeu clicar sobre aquest enllaç:

http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/6-urbanisme/132562-la-ronda-de-tolosa-de-castellar-tindra-rotondes-en-lloc-de-semafors.html