La ‘nova indústria’ passa per Castellar

La revista B30 ha publicat en el seu primer nombre de 2010 un article, titulat "La ‘nova indústria’ passa per Castellar", en el que faig una reflexió sobre la necessitat de replantejar-nos el model productiu i les infraestructures que ens calen per fer aquest pas. Us reprodueixo l’article.


Els municipis que seguim apostant pel sector industrial estem patint en major mesura els efectes de la crisi econòmica global, la qual cosa fa necessari el replantejament dels models productius. Castellar del Vallès forma part de la tradició industrial vallesana, un dels motors importants dels teixit productiu del nostre país.

Per ser conscients de la importància de la indústria catalana només cal donar un cop d’ull a la història. Sempre ha estat l’activitat principal de Catalunya i mereix, com a mínim, seguir considerant-la com a una part fonamental del present i del futur de l’activitat econòmica. Això sí, assumint que la realitat econòmica és una altra i que s’ha de concentrar en allò que realment sigui clau, en allò realment important i sota una visió de competitivitat extrema i global.

A l’actualitat s’està parlant ja de la “nova indústria” (Plataforma Indústria S.XXI), que no només considera l’activitat industrial i manufacturera pròpiament, sinó que també incorpora els serveis vinculats.

Ens reafirmem en aquest convenciment de la importància que té la indústria a partir de les dades que s’obtenen d’un estudi encarregat per la Secretaria d’Indústria del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya. Si es considera la “nova indústria” en el seu conjunt, el pes sobre el valor afegit brut de l’any 2007 és de més del 59% i concentra més del 53% de l’ocupació i agrupa més del 42% de les empreses. A Castellar del Vallès creiem que el futur passa per aquí i apostem clarament pel treball i el disseny d’accions i estratègies conjuntament amb les empreses del territori. Per tant, el sector segueix sent fonamental i bàsic per l’economia de Catalunya.

De fet, des d’un bon principi vàrem considerar, amb total convenciment, que l’Administració ha de treballar i col·laborar molt estretament amb el teixit empresarial del territori, com és el nostre cas. Aquesta col·laboració ja està donant els seus fruits, això sí, centrant el esforços en tot allò en que coincidim.

Òbviament per potenciar l’activitat econòmica hem de ser capaços de resoldre problemàtiques que alenteixen el desenvolupament del territori, com poden ser les infraestructures. Coincidim en què aquesta és una prioritat de país fonamental pel futur de les indústries i les empreses. Es detecten unes infraestructures insuficients a la zona de principal activitat econòmica, formada pel triangle entre els dos Vallesos, el Barcelonès i el Baix Llobregat, un fet que s’agreuja amb la necessitat que el transport de mercaderies per ferrocarril sigui molt més potent del que és.

Focalitzant en l’àmbit geogràfic particular, aquest eix de la B-30 del qual formem part, a Castellar i la seva àrea d’influència tenim pendents de resoldre i de millorar les comunicacions del nostre municipi a partir d’un seguit d’actuacions, com són:

- El desdoblament de la B-124 i la ronda Nord.
- L’arribada del tren a Castellar del Vallès
- Les infraestructures de telecomunicacions. Que es garanteixi bones connexions amb Internet a tot el municipi amb fibra òptica.

Hem de tenir en compte que si la infraestructura no es multiplica per la infoestructura (i a la inversa) no s’aconsegueix res. Això vol dir que és necessari tenir bones instal·lacions i bones connexions, igual que és vital comptar amb continguts i serveis potents.

Hi ha, de la mateixa manera, molts projectes de vital importància pel país, com són la Ronda Vallès, l’ampliació de la B-30, l’eix ferroviari Vallès, el Vial Est del Ripoll....

Per tot això i per avançar plegats i en la línia adequada, és necessari que els pactes nacionals d’infraestructures incorporin totes les administracions, tant locals com supralocals, i tots els agents socioeconòmics involucrats. El futur dels municipis depèn de la seva capacitat de mobilitzar els seus actius (entitats, empreses organitzacions...)