Ja tinc parella lingüística

Ja tinc parella lingüística. Es diu Pilar Noboa i fa un any i mig que viu a Castellar, concretament al Balcó. És equatoriana però fa nou anys que resideix a Espanya. Espero poder fer una bona amistat amb la Pilar i ajudar-la a guanyar fluïdesa parlant el català.

La llengua és una eina molt important per a la integració de les persones nouvingudes. Amb aquesta iniciativa tots hi sortim guanyant: la Pilar perquè l’ajudarà a llançar-se a parlar el català i això li obrirà nous horitzons socials i laborals; a mi perquè les seves experiències m’enriquiran i m’ajudaran a comprendre millor els problemes de les persones que emigren al nostre país.

Es tracta d’una iniciativa que pot donar molt bons resultats amb poc esforç. Solament cal dedicar una hora a la setmana durant deu setmanes per parlar de forma relaxada i distesa. No cal tenir cap mena de titulació, simplement parlar habitualment en català i ser major d’edat.

A Castellar, en aquesta edició del programa del Voluntariat per la Llengua, s’han format 18 parelles lingüístiques, de les quals 14 participen per primera vegada. Tot un èxit pel qual hem felicitar al Servei de Català de la nostra vila.

La violència contra les dones, un problema de tots i totes

La violència de gènere no és un problema que només afecta les dones. És un problema social que afecta tots i totes i que atempta contra els drets fonamentals de la persona. La violència contra les dones suposa un veritable obstacle per al desenvolupament d’una societat plena, lliure i democràtica. No respecta edats, ni classes socials, ni nivells d’educació, ni procedències geogràfiques ni culturals.

Malauradament a Castellar també existeixen dones víctimes de la violència masclista. I com que no podem tancar els ulls a aquesta realitat, hem de treballar per protegir i donar suport a les víctimes i als seus fills.

Però no ens podem limitar a l’atenció dels casos. Si volem eradicar el problema de la violència de gènere hem d’avançar cap a la sensibilització i la prevenció. Hem de treballar per un canvi d’orientació en els valors basats en la igualtat d’oportunitats entre homes i dones i en una cultura no violenta des de la família, des de les escoles i els instituts, des dels mitjans de comunicació, des de la política municipal, des de tots els àmbits socials de Castellar.

Amb aquest objectiu la Regidoria d’Igualtat ha editat la guia Com actuar davant la violència de gènere amb la col·laboració de tots els professionals que atenen a la dona. M’agradaria que aquesta guia deixés de ser útil molt aviat per la senzilla raó de que la violència de gènere hagués estat eradicada. Mentrestant, espero que ajudi les víctimes a superar la seva situació.

Uns pressupostos elaborats tocant de peus a terra

El pressupost municipals per l’any 2010 que acabem d’aprovar descansa sobre dos principis bàsics: austeritat en la despesa i eficiència en els serveis i la inversió. A més, hem pres la decisió de no gravar més les rendes familiars, es a dir, de congelar els impostos i taxes municipals. Hem elaborat uns pressupostos tocant amb els peus a terra.
La voluntat de no augmentar la pressió fiscal i, a la vegada, el compromís de mantenir el llistó alt en la prestació de serveis ens obliguen a aplicar el màxim rigor en els comptes. El proper any disposarem de poc menys de 27 milions d’euros per fer funcionar Castellar, es a dir, un 4,85% menys que l’any 2009. Com qualsevol empresa o família, una disminució en els ingressos ens obliga a exercir un major control en la despesa i a assumir determinades renúncies per tal de destinar els recursos de que disposem a les àrees més marcadament socials i de servei a les persones.
Les nostres prioritats estan clares, centrarem els nostres esforços en les àrees de Promoció Econòmica i Ocupació, Benestar Social, Gent Gran i Educació; mentre que els recursos destinats a comunicació i festes locals tindran una rebaixa del 19%. També destinarem el 20% del Fons d’Inversió Estatal a programes socials.
Davant una situació excepcional com l’actual és important que tots donem exemple de contenció. Així, per segon any consecutiu hem decidit congelar el sou dels regidors i, per primera vegada, reduir un 20% les aportacions als grups municipals.
Per altra banda, es revisaran tots i cada un dels serveis que presta l’Ajuntament, ja sigui de forma directa o a través de concessions, per tal de garantir la màxima eficiència al menor cost. Hem revisat la neteja d’equipaments municipals i els serveis de telefonia i hem obtingut importants estalvis i en aquests moments estem treballant en els serveis de neteja de la via pública i de manteniment de l’enllumenat.
Sé que moltes famílies ho estat passat malament a la nostra vila i, com ja he dit, no augmentarem la pressió fiscal. Això no ens impedirà mantenir una política de redistribució amb l’aplicació de noves bonificacions a les persones més vulnerables socialment, als emprenedors que posin en marxa noves activitats i als ciutadans amb major conscienciació mediambiental.

Podeu llegir la notícia a El Punt:
http://www.elpunt.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/105761-castellar-ajusta-el-pressupost-del-2010-a-causa-de-la-congelacio-dels-impostos.html

Dia d’enyorances

Des del Club Bàsquet Castellar m’envien aquesta foto de ja fa alguns anys, quan formava part de l’equip que aleshores es deia Centre Parroquial Castellar. Ha estat tot un detall que m’ha fet recordar una bona etapa de la meva vida. Diuen que sóc millor persona que jugador de bàsquet, però la veritat és que això no deu ser massa difícil. Molts nens de la meva generació vam passar per l’escola de bàsquet, tot i que llavors no teníem el pavelló de Puigverd... M’ha vingut al cap aquella dita catalana que diu: “Déu ens lliuri del dia de les enyorances”. Bé, em limitaré a deixar-vos amb la foto.

Amazònia, masato o petroli

Els amics de la Lliga dels Drets dels Pobles m’han fet arribar una invitació per l’estrena del documental Amazònia, masato o petroli. El masato és una beguda pròpia dels pobles indígenes de la selva amazònica del Perú feta a base de iuca bullida. Simbolitza la unió dels pobles amazònics i la seva simbiosi amb la natura. En contrast, l’explotació d’hidrocarburs amenaça a contaminar l’aigua, destruir la selva i, en conseqüència, liquidar les comunitats indígenes i camperoles que viuen d’aquests recursos.

El 72% de la selva peruana, on viuen més de 400.000 indígenes de 55 pobles diferents, està amenaçada per l’explotació de petroli i gas. Malmetre l’Amazònia no solament suposa acabar amb una de les biodiversitats més riques del nostre planeta si no cometre un genocidi en tota regla.

Durant les meves vacances d’estiu he tingut el privilegi de visitar alguns indrets de l’Amazònia peruana on la Regidoria de Cooperació està subvencionant programes de desenvolupament (ja ho explicava el passat setembre en aquest bloc). Segurament aquesta és la raó per la qual sento tan proper el problema i faig meves les reivindicacions que s’exposen al documental.

Des de fa alguns temps els indígenes s’estan mobilitzant contra la privatització de la selva. Aquest és el tema del documental, dirigit per Josep Ramon Giménez i produït per la Lliga dels Drets dels Pobles. Si hi esteu interessats, la cita és el proper dijous 12 de novembre al cinema Casablancas-Kaplan de Barcelona (Passeig de Gràcia, 15). Per anar obrint boca, podeu mirar un tràiler del documental:

Fes clic per veure el tràiler d'Amazònia, masato o petroli

Formar en democràcia

És important educar als infants en els valors democràtics si volem aconseguir una ciutadania més compromesa i solidària. Aquesta és una tasca que correspon a la pròpia família, a l’escola i, naturalment, als ajuntaments. Perquè els infants visquin i interioritzin plenament la democràcia cal que exercitin els valors democràtics, que tinguin capacitat de participar i decidir.

Acabem de tancar una nova experiència participativa amb els infants de Castellar del Vallès, els infants d’entre 3 i 12 anys de la Plaça Europa i Can Carner han escollit els jocs infantils que s’instal·laran a aquestes dues zones de la vila. Una experiència similar ja va tenir lloc l’any 2008 quan els infants de Castellar van poder escollir el mobiliari de la Plaça Major. El balanç de totes tres experiències ha estat molt positiu, especialment per la resposta important que ha tingut.

El més rellevant de tot és que els infants han pogut expressar la seva opinió i aquesta ha estat escoltada i tinguda en compte. No faltarà qui pensi que es tracta d’una pèrdua de temps i que l’Ajuntament hauria d’enfocar els seus esforços a assumptes de major transcendència. Penso que estan equivocats i que, en tot cas, se’ns hauria d’acusar de deixar sovint en un segon pla la participació social i democràtica dels infants.

Si volem tenir ciutadans capaços d’implicar-se en els afers públics, de preocupar-se pel bé comú i de participar en la construcció d’una societat cada vegada més justa, hem de formar les noves generacions en els valors democràtics. La millor manera de fer-ho és permetent als infants exercir la democràcia.

Per tot el que he dit, vull agrair a tots els infants que han participat en l’elecció dels jocs la seva contribució a fer un poble millor. Felicitats!