Des del Club Bàsquet Castellar m’envien aquesta foto de ja fa alguns anys, quan formava part de l’equip que aleshores es deia Centre Parroquial Castellar. Ha estat tot un detall que m’ha fet recordar una bona etapa de la meva vida. Diuen que sóc millor persona que jugador de bàsquet, però la veritat és que això no deu ser massa difícil. Molts nens de la meva generació vam passar per l’escola de bàsquet, tot i que llavors no teníem el pavelló de Puigverd... M’ha vingut al cap aquella dita catalana que diu: “Déu ens lliuri del dia de les enyorances”. Bé, em limitaré a deixar-vos amb la foto.
diumenge, de novembre 15, 2009
Dia d’enyorances
Des del Club Bàsquet Castellar m’envien aquesta foto de ja fa alguns anys, quan formava part de l’equip que aleshores es deia Centre Parroquial Castellar. Ha estat tot un detall que m’ha fet recordar una bona etapa de la meva vida. Diuen que sóc millor persona que jugador de bàsquet, però la veritat és que això no deu ser massa difícil. Molts nens de la meva generació vam passar per l’escola de bàsquet, tot i que llavors no teníem el pavelló de Puigverd... M’ha vingut al cap aquella dita catalana que diu: “Déu ens lliuri del dia de les enyorances”. Bé, em limitaré a deixar-vos amb la foto.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada