Velocitat i seguretat viària

Hem tingut el privilegi que Ole Thorson, un dels grans gurús de la seguretat viària, participés en la darrera reunió de la Taula de Mobilitat de la nostra vila. Thorson va venir per explicar el Pla de Seguretat Viària que estem elaborant i que es completarà amb el Pla de Mobilitat Urbana. L’objectiu és fer més amables, còmodes i, sobretot, segurs els carrers de Castellar.

Hi ha una dada de la intervenció de Thorson que m’ha quedat gravada: en un atropellament on el vehicle circula a 50 quilòmetres/hora la probabilitat que el vianant mori és del 50%; si reduïm la velocitat a 30 quilòmetres/hora, la probabilitat de mort es redueix al 5%.

L’Ajuntament pot aplicar diverses mesures per reduir els accidents des del municipi i l’objectiu del Pla de Seguretat Viària és dir-nos quines són les més adients. És obvi, no obstant, que una de les causes més directes dels accidents és l’excessiva velocitat. Per fer front a aquest problema podem millorar la senyalització, establir zones on el vianant tingui preferència, instal·lar obstacles a la via pública, fer campanyes de sensibilització i, quan tot això no és suficient, detectar i multar als infractors.

De vegades no som conscients del perill que suposa conduir a velocitats inadequades i ens indignem amb la policia quan ens para i ens multa. Per exemple, un increment de la velocitat d’un quilòmetre per hora està associat a un increment del 3% del risc de patir un accident amb ferits. Sovint els conductors no ens adonem que excedir uns quilòmetres el límit de velocitat pot ser la diferència entre la vida i la mort.

Entrevista a Ràdio Sabadell

El passat 20 d’octubre vaig ser entrevistat al programa “Tarda de Música” de Ràdio Sabadell. Amb en Manolo Garrido, conductor del programa, vam parlar de música, de política i d’alguns problemes que ocupen i preocupen a Castellar del Vallès: l’atur, les comunicacions o la manca d’habitatges per als joves. Si algú està interessat a escoltar l’entrevista, por clicar en aquest enllaç:

http://tardaderadio.blogspot.com/2009/10/castellar-del-valles.html

En marxa l’ampliació del CAP

L’Ajuntament és l’administració més propera a la ciutadania. Aquesta circumstància dóna moltes satisfaccions perquè et permet viure la transformació que experimenta el teu poble o ciutat i et sents partícip d’aquest procés.

Però també té els seus inconvenients ja que moltes vegades et veus obligat a assumir competències que no et pertoquen. Les persones que estem al capdavant de l’administració local percebem de primera mà les necessitats dels nostres veïns i ens resulta impossible ignorar-les.

Un exemple molt clar és la sanitat, que és competència de la Generalitat de Catalunya. És evident que el Centre d’Assistència Primària (CAP) de Castellar del Vallès, deu anys desprès de la seva construcció, és molt insuficient per prestar el servei que necessita la nostra població. No obstant, el Servei Català de la Salut, organisme a qui correspon fer la inversió necessària, o bé no disposa dels recursos necessaris, o bé té altres prioritats.

Segurament podríem limitar-nos a donar les culpes a l’ICS i rentar-nos les mans, però faríem un mal servei als nostres conciutadans i conciutadanes. Així que, tot i no ser competència municipal, hem optat per ser pràctics i encarregar la redacció d’un projecte d’ampliació i reforma del CAP amb l’objectiu de redimensionar l’equipament de manera que tingui capacitat per donar servei a una població de 30.000 habitants.

La realització d’aquest projecte ens permetrà signar un conveni amb el Servei Català de la Salut que establirà el calendari i el finançament definitiu de l’obra. En total, la Generalitat destinarà uns 400.000 euros a l’ampliació. Si tot funciona com està previst, les obres començaran el proper any.

Fer front a la crisi també és responsabilitat nostra

Més d’un centenar d’empreses de la nostra vila i de la resta de la comarca van participar la passada setmana en la primera jornada de cooperació empresarial de Castellar del Vallès. Durant tot un matí, empresaris, comerciants i professionals van tenir l’oportunitat d’ampliar la xarxa de contactes i les possibilitats de negoci.

Com vaig dir durant la inauguració de l’acte, no existeixen formules màgiques per sortir de la crisi. Sóc conscient que estem davant una crisi internacional i que, si des de l’Estat és difícil fer-li front, des de l’Administració local és pràcticament impossible. Això no significa que haguem de restar amb els braços creuats.

Cada dia parlo amb empresaris que han hagut d’acomiadar treballadors, molts del quals eren amics seus, o tancar la seva empresa. També parlo amb moltes persones que s’han quedat sense feina i que les passen magres per arribar a finals de mes. Personalment m’està resultant molt dolorosa tota aquesta experiència.

Potser des de l’Administració local no disposem de la solució a la crisi, però em resisteixo a fer d’espectador. Crec que els ajuntaments sí que disposem d’eines per ajudar les nostres empreses i els ciutadans i a dinamitzar el teixit empresarial i comercial del municipi.

Una bona mostra d’aquestes eines és el Getting Contacts organitzat la setmana passada per la Regidoria de Promoció Econòmica. Haurem d’esperar algun temps per comprovar si algun dels contactes que vam propiciar en aquesta trobada d’empresaris dóna el seu fruit, però si serveix perquè una sola empresa tiri endavant o, simplement, per la creació d’un sol lloc de treball, ja haurà valgut la pena.

Hem unificat la Plaça d’Europa

La Plaça d’Europa ha deixat d’estar dividida en dos, amb el perill que aquesta circumstància suposava per als seus usuaris. El tancament del carrer d’Espanya en el tram que travessa la plaça ha estat una decisió presa a instància del propi veïnat i fruit d’un procés participatiu.

El carrer d’Espanya havia esdevingut una via d’intensa utilització dels automobilistes que es dirigien des del carrer de Barcelona a la carretera de Sabadell. D’aquesta manera, s’estalviaven arribar fins a la ronda de Tolosa i haver de passar els seus semàfors.

Aquest ús semblava poc adequat per a un carrer partia una zona tan utilitzada com la Plaça d’Europa i disminuïa la possibilitat de joc dels infants. Sobretot, suposava un perill important pels més petits. El veïnat, format majoritàriament per famílies joves amb infants, ens havia demanat en nombroses ocasions el tancament d’aquest tram del carrer d’Espanya.

Per altra banda, sembla lògic que les entrades i sortides de la vila es facin a través de les rondes. Un dels problemes que platejava el tancament del carrer d’Espanya era que el trànsit es concentrés al carrer d’Alemanya. Per això hem decidit mantenir l’actual sentit ascendent del carrer Alemanya i reconduir el tràfic que es dirigeix cap a la carretera de Sabadell, millorant la freqüència de pas de l’accés a la ronda de Tolosa amb la instal·lació d’un nou semàfor de precaució groc. El vial central de la Plaça de l’Esperanto serà solament de sentit ascendent per evitar la temptació de girar a la dreta just abans d’arribar a la ronda. Tampoc es perdran aparcaments ja que els que s’eliminen al carrer d’Espanya, es guanyen amb escreix al carrer de l’Arbreda.

El tancament del carrer d’Espanya ha suposat l’inici de les actuacions acordades amb els veïns i veïnes durant els primers pressupostos participatius que s’han posat el marxa a Castellar. Aquests pressupostos, dotats amb 150.000 euros, permetran també la instal·lació de nous jocs infantils que seran triats pels mateixos infants de la plaça mitjançant una enquesta.

Podeu llegir la noticia a El Punt (http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/6-urbanisme/91824-lajuntament-de-castellar-vol-afavorir-que-les-rondes-siguin-la-sortida-natural.html)

Això també és participació

Fa dies que funciona, a la part alta del Parc de Colobrers, una zona d’esbarjo de gossos. Són uns 2.000 metres quadrats senyalitzats que hem dotat amb una font especial perquè els animals puguin beure, a més d’alguns dispensadors de bosses, papereres i bancs. En aquesta zona es permet que l’animal es mogui sense necessitat d’anar lligat. Això sí, el propietari haurà de vetllar perquè la seva mascota respecti les normes de convivència, evitar baralles i netejar el que el gos embruti.

La iniciativa va sorgir arrel d’un missatge que ens va fer arribar la Sílvia Anglès mitjançant el facebook. Explicava que un grup de propietaris de gossos es trobaven a la part alta del Parc de Colobrers amb les seves mascotes i demanava si l’Ajuntament podia fer alguna cosa. Vaig anar a visitar-los i em van explicar que l’únic que necessitaven eren uns cartells que delimitessin la zona i que arrangéssim la font.

Hem trigat una mica però ja disposem a Castellar d’una zona d’esbarjo de gossos. Dissabte passat, per donar a conèixer la nova instal·lació, va tenir lloc una exhibició del Club Agility Can Bages, que es van prestar a col·laborar de bon grat.

Per a algunes persones, crear una zona d’esbarjo de gossos pot semblar una qüestió menor, però crec que aquesta és una bona mostra de com qualsevol ciutadà pot participar activament en la millora del seu municipi.

Carta oberta als pares i mares de l'escola l'Immaculada

Benvolgut/da,

Ara fa aproximadament un any i mig des de l’Ajuntament de Castellar del Vallès vam iniciar un procés per actualitzar les bases de la Fundació de les Escoles Tolrà, formada per representants del bisbat i també, en menor mesura, per membres del consistori. Aquest ens és el propietari de dos edificis emblemàtics en la nostra vila, l’escola de la Immaculada i l’escola de Sant Feliu, des que Emili Carles Tolrà li va cedir aquests dos immobles que històricament han tingut un ús educatiu.

Creiem que era la nostra responsabilitat clarificar responsabilitats i compromisos, especialment per l’escola Immaculada, una institució amb solera a Castellar i que actualment té prop de 250 alumnes. Durant tots aquests mesos s’ha generat un debat important, intens, a voltes apassionat, que en algun moment ha transcendit a la llum pública, i en d’altres s’ha vist entelat per causes alienes i que han accentuat el deteriorament de l’edifici.

Però la gran virtut d’aquest procés és que més enllà de les posicions que s’han defensat, els punts de vista que s’han aportat i les lògiques tensions, ja siguin internes o externes, que hi ha hagut, tots teníem present que s’havia de buscar la fórmula per garantir el projecte educatiu de l’Immaculada, que l’avala una trajectòria centenària a la vila. Havíem de trobar entre tots una solució.

I aquesta finalment ha arribat.

Amb la signatura d’aquest conveni s’aconsegueix fixar un pla de manteniment estructural de l’escola que suposarà la consolidació i rehabilitació progressiva d’un edifici d’interès històric. I el que és més important s’ampliarà l’oferta educativa del centre pel curs vinent, iniciant la secundària obligatòria, l’ESO, una reivindicació dels pares i mares de l’Immaculada i que permetrà alhora descongestionar, ni que sigui una mica, els dos instituts de Castellar.

Tot això ha estat possible gràcies a l’esforç i paciència de la direcció de l’escola, Conxita Campos i la Conxita Oferil; dels representants del Bisbat, Salvador Cristau i Fidel Catalán; el mossèn de la Parròquia, Ramon Villarino; les germanes dominiques, Montserrat Font i Rosa Puigdueta, i també dels regidors de l’Ajuntament, Aleix Canalís i Antònia Pérez.

Menció a banda mereixen els dos representants de l’AMPA en tot aquest procés, el Toni Sánchez i el Ricard Abat, que han demostrat saber encarar un difícil negociació sense prejudicis i amb amplitud de mires.

Quan cap de nosaltres estigui en el nostre càrrec, ja sigui a l’AMPA, al bisbat, a la congregació o al consistori, hi haurà nens i nenes de Castellar que podran continuar beneficiant-se del que un dia, asseguts al voltant d’una taula, vam acordar amb generositat.

Ignasi Giménez Renom
Alcalde de Castellar del Vallès

Fes-te voluntari per la llengua

La llengua és una eina bàsica d’integració, però al mateix temps pot ser una barrera. Per això és tan important facilitar l’aprenentatge del català a les persones que han vingut a viure a Catalunya o que no han tingut l’oportunitat d’aprendre correctament la nostra llengua.

El programa “Voluntariat per la llengua” és una de les iniciatives més interessants per animar a les persones amb coneixements bàsics de català a parlar-lo. Pels qui no ho sàpiguen, es tracta d’un programa que promou el voluntariat lingüístic, de forma que persones que parlen habitualment català destinen part del seu temps a conversar amb persones que volen agafar fluïdesa i perdre la vergonya. Gràcies a aquest programa molts ciutadans han adoptat el català com a primera llengua en les seves relacions socials. I ho han fet d’una manera natural, sense grans esforços.

Fa dos anys vaig ser voluntari per la llengua. Es tractava de fer una cosa tan senzilla com anar amb la Pilar a fer un cafè i fer petar la xerrada. Va ser una experiència molt enriquidora que recomano a tothom. Aquest any he decidit buscar temps i repetir l’experiència. Jo també serè voluntari per la llengua.

De vegades ens omplim la boca de grans discursos i ens oblidem que les coses poden ser tant senzilles com destinar una part del teu temps lliure a ajudar a la resta mentre t’ho passes bé i fas noves amistats.

Tot això ve al cas perquè el passat dilluns vaig firmar com alcalde de Castellar un acord de col·laboració amb el programa Voluntariat per la llengua. El proper mes de novembre està previst que comencin les trobades lingüístiques de les parelles de Castellar i de la resta de poblacions que formen el Consorci de Normalització Lingüística de Sabadell.

Des d’aquí m’agradaria animar a tothom a participar en aquest programa. Ajudareu a d’altres persones i us ajudareu a vosaltres mateixos perquè viureu una experiència intensa i difícil d’oblidar.

Missió complerta

La reparació del mur de contenció de l’escola El Sol i la Lluna ja està pràcticament enllestida. De fet, les obres del propi edifici de l’escola ja es van poder reprendre aquest estiu. Per altra banda, la reforma de les dues pistes de tennis que es van fer malbé amb l’esllavissada del mur podrà començar la primera quinzena de novembre i estaran enllestides abans que finalitzi l’any.

Desprès de l’ensurt que vam tenir al mes d’abril, quan les pluges van fer caure el mur de contenció de l’escola El Sol i la Lluna i van amenaçar amb endarrerir les obres de construcció del centre, les coses tornen a la normalitat. Ho vaig poder comprovar el passat dimarts sobre el terreny.

La nova escola, si no tenim cap nou ensurt, estarà a punt per l’inici del curs escolar 2010-2011. Complir aquest compromís és una tasca que està requerint un gran esforç per part de tothom. S’ha actuat amb celeritat i decisió, però sense precipitacions, i ara podem gaudir de la satisfacció de la feina ben feta. Gràcies a tots els que heu fet possible aquesta realitat.