L’economia de Castellar del Vallès s’ha fonamentat, en els darrers anys, en dos pilars: l’activitat industrial –concentrada en els polígons del Pla de la Bruguera i de Can Carner– i la construcció. El sector de la construcció representa un 18% de les nostres empreses i professionals, un pes major que el desitjat. Malgrat aquest protagonisme, l’índex d’aturats al municipi és lleugerament inferior al del conjunt del Vallès Occidental: un 13,8% enfront d’un 14,6%, segons dades del mes d’abril.
El nombre total d’empreses a Castellar es troba al voltant de les 1.900, una xifra molt considerable. Tanmateix, un 80% són de perfil tecnològic baix. Davant la necessitat de canvi del model productiu al nostre país –i a la nostra vila–, el que ens toca fer a les administracions públiques és proporcionar eines i disposar l’entorn perquè apareguin activitats econòmiques innovadores, que tinguin futur i generin valor afegit. Si disposem d’aquestes eines, doncs, guanyarem competitivitat com a municipi durant els propers anys.
Per aquest motiu hem projectat un centre de coneixement basat en la innovació i les noves tecnologies, que s’ubicarà al nou Espai Cívic de la plaça Major i entrarà en funcionament l’any que ve. Formarà part de la xarxa de Living Labs, centres on administració, empreses i món acadèmic col·laboren per generar propostes d’innovació –productes, serveis i models de negoci–. El nostre entorn forestal i la nostra tradició cultural fan que aquest nou centre pugui ser una referència pel que fa a l’actuació en el medi natural, la música i els col·lectius innovadors.
Per contra, el dèficit en infraestructures de transport que pateix Castellar és, ara per ara, més difícil de resoldre. Continuem depenent gairebé d’una única sortida, la carretera B-124, que és la segona d’Espanya en la seva categoria amb un major trànsit rodat. La intensa relació que manté el nostre municipi amb les grans ciutats veïnes –Sabadell, Terrassa i Barcelona–, així com el desenvolupament dels nostres polígons industrials, fan créixer la demanda d’aquestes infraestructures.
Hi ha solucions a l’horitzó, però no tan properes com voldríem. El Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) ha previst un desdoblament de la B-124 que ens ha d’enllaçar amb la Ronda Nord de Sabadell i l’autopista C-58. Per altra banda, el perllongament dels Ferrocarrils de la Generalitat des de Sabadell fins a Castellar es troba en fase d’estudi. Cap d’aquests projectes, però, es materialitzarà d’immediat, amb el consegüent col·lapse de les infraestructures actuals.
També voldria fer esment de les necessitats comercials de la nostra vila. Si volem que Castellar no sigui una població dormitori, una de les coses que hem de fer és, sens dubte, potenciar el nostre comerç. Necessitem una oferta comercial dinàmica i concentrada, pròpia d’una població de 23.000 habitants i capaç de competir amb les ofertes de ciutats veïnes que redueixen el pes del comerç castellarenc en relació al nostre entorn.
Per una banda, hem de consolidar el centre de la vila com a nucli comercial –un dels principals problemes dels nostres comerços és la seva dispersió geogràfica–. Així doncs, oferim incentius fiscals als establiments que hi aixequin persiana. Per l’altra banda, col·laborem amb l’Associació de Comerciants de Castellar (ACC) en diverses activitats de dinamització comercial que ja estan donant fruits.
En síntesi, puc dir que des de l’Ajuntament de Castellar del Vallès apostem per construir un municipi que creixi de forma limitada i sostenible, i que tingui en la innovació empresarial, els serveis i el comerç de proximitat els seus trets més característics. Només així ens convertirem en una vila activa i ben posicionada un cop hagi passat la crisi econòmica.
B30, la revista econòmica del Vallès que es distribueix amb l’Avui i el Diari de Sant Cugat, em publica aquest article a l’edició de juliol.
Les vacances d’estiu són un bon moment per fer vida a l’aire lliure i estar en contacte amb la natura: sortides, acampades, barbacoes... Els castellarencs i castellarenques gaudim d’un entorn privilegiat, ja que l’àrea forestal i agrícola ocupa el 83% del nostre terme municipal. Malgrat tot, com ja sabeu, les condicions ambientals fan que ara mateix siguem sota un risc relativament elevat d’incendi forestal.
La urbanització del carrer Baixada de Palau era una vella i justa reivindicació dels seus veïns. Ara l’hem dut a terme gràcies a la subvenció de l’ONCE i l’IMSERSO. Entre altres mesures, les obres han inclòs la construcció d’un nou paviment, l’arranjament de les voreres i l’adequació de la xarxa de clavegueram i de subministrament d’aigua. També s’hi han eliminat les barreres arquitectòniques. Els treballs han durat tres mesos i escaig, i en podeu veure el resultat a la fotografia.
