Finançament: i els ajuntaments?

Aquests dies hem celebrat el nou acord de finançament autonòmic, que per primera vegada situarà Catalunya per sobre de la mitjana i que suposa un pas important en la federalització de l’Estat. Després de tancar amb èxit aquesta llarga discussió, és el moment que ens preguntem: per quan una millora del finançament dels ajuntaments?

Les corporacions municipals fem el paper de Ventafocs de les administracions. En som la més propera i la que ha de resoldre els problemes quotidians de la ciutadania, però també la que gestiona menys recursos. A més, ens toca fer-nos càrrec de serveis que no són competència nostra: serveis socials, activitats culturals i esportives, subvencions a tota mena d’entitats... Aquesta despesa supletòria consumeix prop del 30% del nostre pressupost, i l’afrontem amb recursos insuficients.

Hi ha altres fets que agreugen el problema. En el seu dia el Govern Aznar va eliminar l’antic Impost d’Activitats Econòmiques, que aportava el 20% dels ingressos municipals. Per altra banda, la crisi econòmica i la caiguda de la construcció també han reduït notablement els nostres ingressos –bona part provenen de les taxes que graven l’activitat immobiliària–.

30 anys després de les primeres eleccions municipals democràtiques, cap govern central ni autonòmic s’ha plantejat seriosament un repartiment més equitatiu dels recursos públics. Fa tres dècades, doncs, que aquesta discussió bàsica s’ajorna sine die. No podem esperar més: ara és el moment dels ajuntaments. Els governs d’Espanya i Catalunya haurien de resoldre ja aquest problema perquè puguem atendre millor els ciutadans. Sobretot, en temps de crisi.