Ajuda a Haití

Castellar del Vallès s’ha sumat a l’ajuda que arreu del món s’està prestant a l’illa d’Haití, sacsejada el passat 12 de gener per un dels terratrèmols més mortífers que es recorden. L’Ajuntament ha destinat 1.500 euros de la partida destinada a casos d’emergència a ajuda als damnificats, que es gestionaran a través de la campanya “Resposta als efectes del terratrèmol a Haití: fase de reconstrucció”. Aquesta campanya és impulsada pel Fons Català de Cooperació al Desenvolupament. Castellar també s’ha adherit a l’ajuda que ha portat a terme el Fons d’Ajut Humanitari i d’Emergències de Farmamundi.

Des de que un terratrèmol de 7,3 graus de l’escala Richter va assolar Haití, s’han succeït les escenes de solidaritat i els actes heroics que ens han mostrat tota la dimensió del drama. Reggie, un nen de dos anys, va ser rescatat per bombers espanyols dos dies després del sinistre. Reggie semblava condemnat a morir sota les runes però no es va resignar al seu destí i la seva fotografia en braços del bomber que el va treure ha donat la volta al món.

M’agradaria que la seva imatge fos la imatge de l’esperança d’un país que no es resigna al seu destí d’abusos, pobresa i caos institucional. Abans del sinistre, Haití ja era un dels països més pobres del món, no en va figurava al lloc 150 dels 177 països que consten a l’Índex de Desenvolupament Humà, l’esperança de vida dels seus habitants no arriba als 52 anys i la meitat de la seva població viu amb menys d’un dòlar diari.

Reggie, com la gran majoria dels haitians, estava condemnat a portar una vida de mera subsistència i a patir la misèria més radical. La ràpida resposta internacional li ha salvat la vida, però amb això no n’hi ha prou. L’ajuda internacional no pot limitar-se a rescatar els supervivents del terratrèmol, mitigar les epidèmies i alimentar la població durant un temps. Cal un canvi institucional radical que doni esperança a tots els Reggie d’Haití.