L’Associació de Veïns del Nou Eixample

El teixit associatiu és un instrument bàsic en la cohesió social de qualsevol vila. Un bon teixit associatiu garanteix la generació de propostes i la participació dels ciutadans en els afers públics i això, contràriament al què pensen molts, suposa una ajuda important per als qui ens dediquem a la gestió pública. Sense interlocutors vàlids amb capacitat de fer propostes es fa molt difícil governar correctament un municipi. Aquesta declaració que sona tant solemne està motivada perquè l’altre dia vaig rebre el carnet de soci de l’Associació de Veïns del Nou Eixample.

Algunes persones poden arribar a pensar, equivocadament, que les associacions de veïns ja estan obsoletes. Certament, amb la consolidació de la democràcia i el progrés que hem experimentat en les darreres dècades, han hagut de canviar el seu rol, però són entitats absolutament vigents.

M’explico. Les associacions de veïns esclaten com a fenomen de gran rellevància social durant els anys 60 i 70, en ple franquisme. La seva raó principal era denunciar i demanar solucions a l’estat precari en què es trobaven molts barris, principalment de les grans ciutats. Les seves reivindicacions eren molt concretes: la construcció d’una escola o un ambulatori, la instal·lació d’un semàfor o un pas de vianants...

Amb la democràcia van aparèixer altres agents, com ara els partits polítics i els sindicats, i la reivindicació de serveis bàsics i d’objectius concrets va començar a perdre importància. El moviment veïnal, aleshores, va haver de canviar de rol per convertir-se en un dinamitzador del barri i un interlocutor amb l’Administració. Això és, precisament, el que vol ser la nova Associació de Veïns Nou Eixample.

L’Associació està en plena campanya per la captació de socis. Tenen les persones, el compromís, les idees i la il·lusió necessària per consolidar ràpidament el projecte. Des d’aquí i en qualitat d’alcalde i soci els desitjo un futur brillant i animo tots els veïns de la zona a incorporar-se activament al projecte.