Durant la Guerra Civil i la posterior dictadura franquista milers de persones van patir les represàlies dels vencedors. En moltes ocasions van ser privats de llibertat sense judici ni causa. Una d’aquestes persones és Joan Rabal, veí de Castellar, que el passat mes de gener va rebre un homenatge per part de la Generalitat de Catalunya. Dimarts vaig voler compartir amb ell una estona i traslladar-li tota la solidaritat de la nostra vila, així com la meva personal.Als seus noranta anys, Joan Rabal té molt bona memòria i em va estar explicant el seu periple per diferents presons espanyoles fins que va anar a parar a un batalló de treball al Marroc. El seu únic delicte va ser donar suport del Govern legalment constituït.
Van ser dos anys molt durs que, no obstant, no li van fer prendre el seu optimisme ni les seves ganes de gaudir de la vida que encara conserva plenament. Una de les coses que més m’ha impressionat d’ell és l’absència de rancúnia. Encara tenim moltes coses d’aprendre d’aquestes persones que van ser perseguits i van patir privació de llibertat per defensar la democràcia i la llibertat.
Mai podrem compensar a persones com Joan Rabal per les penalitat que van haver de superar per culpa d’un règim repressor, però penso que el mínim que podem fer és escoltar-los i no deixar que la seva memòria quedi en l’oblit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada