Jordi Solé Tura

Ha mort Jordi Solé Tura. Aquesta és una d’aquestes morts que t’arriben i que sents directament en el teu cor. Malgrat que des de l’any 2004, quan va ser diagnosticat d’Alzheimer, estava retirat de la vida pública, sempre he tingut molt present la seva figura. Ha estat una persona honesta, coherent, amb un gran coratge polític i, al mateix temps, amb una gran bondat personal. En definitiva, ha estat una d’aquestes persones que deixen empenta.

Solé Tura es conegut com un dels pares de la Constitució que ara celebra el seu 31 aniversari i de l’Estatut de Sau. Advocat polític i professor universitari, el seu bagatge polític és impressionant: va estar afiliat a Bandera Roja i al Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). Va ser detingut i empresonat sis mesos a la Model de Barcelona i va viure exiliat a França i Romania. Amb la instauració de la democràcia va ser diputat al Congrés pel PSUC (1977-1982) i amb el PSOE des del 1989. Com ja he dit, va integrar la comissió redactora de la Constitució espanyola del 1978, representat en el Partit Comunista, juntament amb sis polítics, com Gregorio Peces-Barba (PSOE); Manuel Fraga (Aliança Popular); Miquel Roca Junyent (CiU), i Gabriel Cisneros, Miguel Herrero i José Pedro Pérez Llorca (UCD). El 1986 es va afiliar al PSC-PSOE. En les eleccions autonòmiques catalanes del 1988 es va presentar com a independent a la candidatura socialista. Amb el PSC va tornar a ocupar escó al Congrés a partir del 1989 i després al Senat amb l'Entesa. El militant socialista va ser ministre de Cultura (1991-1993), en el sisè Govern de Felipe González.

A la fotografia que he escollit podeu veure com l’expresident de la Generalitat, Pasqual Maragall l’abraça durant la presentació del documental “Bucarest, la memòria Perduda”, obra del seu fill Albert inspirada en la malaltia d’Alzheimer. Resulta curiós com aquesta malaltia, caracteritzada per la pèrdua de la memòria, ha afectat a tres dels grans polítics de la democràcia: Adolfo Suárez, que va fer la transició; Solé Tura, que va fer la Constitució, i Pasqual Maragall, que va fer l’Estatut.

El millor homenatge que podem fer a Jordi Solé Tura és, precisament, aconseguir que la seva memòria no es perdi i es mantingui viva per les properes generacions.