Aquestes vacances he viatjat al Perú, on he pogut visitar alguns indrets de l’Amazonia on l’Ajuntament de Castellar contribueix a finançar projectes de cooperació. Precisament ahir llegia a El Punt un reportatge breu, però molt recomanable sobre la vida en aquests pobles amazònics: Els últims indígenes peruans.De vegades ens omplim la boca dient que hem gastat tants diners en projectes de cooperació aquí o allà, però aquests projectes ens queden massa lluny i mai acabem de saber en què es concreten. Comprovar in situ que aquests diners serveixen realment per a alguna cosa –en aquest cas, millorar la qualitat de vida d’aquestes comunitats– és una veritable satisfacció.
La Regidoria de Cooperació fa tres anys que subvenciona al Perú un programa de desenvolupament de les capacitats de lideratge i gestió de les comunitats indígenes dels districtes de Yurimaguas, Balsapuerto i Barranquita. Es busca que les persones impulsin plans i projectes de desenvolupament comunal perquè resolguin problemes de salut, educació i producció. Cal que aquests pobles amazònics –59, concretament– puguin participar en els espais socials i polítics que els pertanyen com a ciutadans.
Si mai teniu l’oportunitat de visitar la zona, no la deixeu escapar: es una experiència inoblidable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada